A finals de l’any 1972, al barri de mar de Vilanova i la Geltrú, naixia una nova colla castellera que vestia de blau i que es donaria a conèixer com els Castellers de Vilanova – Colla de Mar. La seva creació va ser fruit d’una escissió dels Bordegassos, colla fundada durant la primavera del mateix any. Al capdavant del nou projecte hi havia qui fins aleshores havia estat cap de colla dels Bordegassos, Albert Montserrat, acompanyat d’un grup de castellers que compartien la seva visió, que era diferent als Bordegassos.
Des dels seus inicis, la Colla de Mar va mantenir un fort arrelament amb el barri mariner, especialment gràcies a la seva vinculació amb el Pòsit de Pescadors, que en va esdevenir un dels principals suports socials. Aquesta connexió amb Baix-a-mar va marcar la seva identitat i la seva manera d’entendre el fet casteller.
Pel que fa a l’activitat castellera, la colla va assolir construccions destacades com el 4 de 7 amb l’agulla, el 3 de 7, el 4 de 7 i el pilar de 5 aixecat per sota. La seva millor actuació es va produir al IX Concurs de Castells, el 3 d’octubre de 1982, on van aconseguir una meritòria 11a posició. També van intentar castells de major dificultat, com el 5 de 7, la torre de 7 o el pilar de 6 aixecat per sota —aquest darrer, una fita poc habitual que només han provat molt quatre úniques colles al llarg de la història.
La Colla de Mar també va ser l’inici de castellers destacats de la ciutat, com el reconegut pilaner Marcos Montes o Juanito López, així com Jordi Ferré “Campaner”, que més endavant formaria part dels Castellers de Vilafranca, on tindria un paper rellevant durant els anys noranta i inicis de segle..
La rivalitat amb els Bordegassos de Vilanova va ser constant al llarg de la seva trajectòria. Ambdues colles mantenien un nivell similar i amb una petita tendència de canvis de camisa dels castellers, fet que alimentava una rivalitat intensa. Aquesta rivalitat va viure episodis de gran tensió, com el recordat Concurs de Castells Mobles Quer celebrat a Vilafranca l’any 1973.
L’any 1982, però, discrepàncies internes amb la direcció tècnica van propiciar la creació de la Colla Jove de Vilanova per part d’un sector de la Colla de Mar. Aquest fet va debilitar l’entitat i va ser un detonant per a la seva desaparició l’any 1983. Únic any en la història local, amb tres colles castelleres coexistint simultàniament a la ciutat.
Tot i que sovint s’ha identificat la Colla de Mar exclusivament amb el barri mariner, la seva base era més àmplia, tot i que el seu vincle amb Baix-a-mar és indiscutible. Més enllà de comparacions amb altres colles de barri, com els Xiquets del Serrallo tarragoní, la Colla de Mar forma part inseparable de la memòria col·lectiva del barri i continua sent, per a molts, la seva colla castellera.
/ Unai Estévez i Muñoz
